Acknowledgments

Acknowledge to MIR Experiment Campaign.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb la Universitat de Monash (Austràlia) i TPB Tech (Barcelona) va dur a terme entre maig de 2018 i juny de 2018 una campanya de mesures a Austràlia. En aquesta campanya de mesures es va col·locar un instrument desenvolupat a la UPC dins d’una avioneta de la Universitat de Monash (Melbourne).

L’instrument en qüestió era un radar passiu que utilitzava els senyals dels sistemes de posicionament global GPS i Galileo per a obtenir diversos paràmetres geofísics com perfils topogràfics i humitat del terra (sobre terra), l’alçada de les ones o la rugositat del mar.

El sensor constava de 3 parts: una antena orientada cap al cel, una antena orientada cap al terra, i un rack amb diversa instrumentació. La primera antena i el rack estaven col·locats dins l’avioneta (veure fotografia 1), mentre que la segona antena estava subjectada al fusellatge de l’avioneta (veure fotografia 2). L’antena que mirava cap al cel captava la senyal directa dels satèl·lits GPS i Galileo, mentre que l’antena que mirava cap avall captava la mateixa senyal un cop es reflectia al terra. Els instruments dins el rack comparaven les dues senyals i estimaven els paràmetres abans esmentats.

Fotografia 1: Antena i rack col·locats a l’interior de l’avioneta.
Fotografia 2: muntatge de la segona antena al fusellatge de l’avioneta amb la cobertura de protecció col·locada.

L’antena penjada a l’exterior requeria un radom per a protegir les antenes de la força del vent i de la condensació de vapor d’aigua. Aquesta peça va ser dissenyada per UPC i construïda a mida i cedida com a col·laboració per TPB Tech. La cobertura consistia en un sandwich de 3 capes (alumini + poliestirè extrusionat + fibra de vidre) al qual TPB Tech  va realitzar un fresat a ambdós costats per a que encaixés amb les antenes (veure fotografia 3), per a poder collar la cobertura a l’antena, i per a tallar un perfil inclinat al lateral per a millorar l’aerodinàmica. Posteriorment se li va afegir un vinil blanc per a protegir el lateral del radom del vent. L’instrument funcionava a la banda L de l’espectre radioelèctric, concretament a les freqüències 1575 MHz i 1176 MHz, on el radom resultava transparent i no afectava el funcionament de les antenes.

Fotografia 3: Revers de la cobertura que va encaixada sobre l’antena (esquera) i antena sense cobertura (cantonada superior dreta).

Durant el transcurs de la campanya de mesures es van dur a terme 4 vols: 1 vol de prova, 2 vols sobre camps de conreu, i 1 vol sobre mar. Els vols es van dur a terme satisfactòriament sense que la cobertura sofrís cap desperfecte degut a la força del vent (el vol es va dur a terme a una velocitat relativa al vent d’entre 120 i 150 nusos ~220-280 km/h, veure fotografia 4).

Fotografia 4: Avioneta en ple vol amb l’antena subjectada a la panxa de la mateixa.

 

Finalment, part dels resultats preliminars es van presentar a la conferència IGARSS’18 (veure fotografia 5), que es va dur a terme entre el 22 i el 27 de juliol de 2018 a València (Espanya).

Fotografia 5: Presentació al congrés IGARSS 2018.